La primera versió havia estat creada el 1801 per Sir Humphrey Davy, demostrant l’arc entre dos elèctrodes de carboni fent servir una bateria.
El 1881, Auguste De Méritens, a França, va ser el primer a utilitzar l'escalfor generada per un arc elèctric a través d'elèctrodes de carboni per unir plaques de plom de les bateries d'emmagatzematge.
Nikolai N. Benardos amb Stanislaw Olszewski van aconseguir el 1885 una patent britànica d'aquest procés i més tard una d'estatunidenca.
Benardos es limitava a la soldadura per arc amb elèctrode de carboni, però també va soldar ferro i plom. L'inconvenient era que els elèctrodes es consumien molt ràpidament.
El 1907 Oscar Kjellberg va patentar l'elèctrode revestit. Fins aleshores els elèctrodes eren vares senzilles d'acer molt suaus que al refredar-se es convertien en un metall fràgil.
Kjellberg va recobrir els elèctrodes amb una pasta de pols i aglomerant que en fondre's forma una escòria protectora, impedint l'accés de l'aire al bany de metall fos. Gràcies a la protecció de l'escòria fosa el refredament de la soldadura es fa més lentament, evitant tensions internes.
Fonts: ingemecanica.com; wikipedia.org;
Imatges: grupmav.es; sites.google.com/site/procesosdemanufacturaetitc/; jmcprl.net/, @areametalurgia (web), https://weldguru.com/welding-history/, https://doctorwelding.com/
La primera versión fue creada el 1801 por Sir Humphry Davy, demostrando el arco entre dos electrodos de carbono usando una batería.
En 1881, Auguste de Méritens, en Francia, fue el primero en utilizar calor generado por un arco eléctrico a través de electrodos de carbono para unir places de plomo de las baterías de almacenaje.
Nikolai N. Benardos con Stansilaw Olszewski consiguieron el 1885 una patente británica de este proceso y más tarde una estadounidense.
Benardos se limitaba a la soldadura por arco con electrodo de carbono, pero también soldó hierro y plomo. El inconveniente era que los electrodos se consumían muy rápidamente.
Kjellberg recubrió los electrodos con una pasta de polvo y aglomerante que en fundirse forma una escoria protectora, impidiendo el acceso del aire al baño de metal fundido. Gracias a la protección de la escoria fundida el enfriamiento de la soldadura se hace más lentamente, evitando tensiones internas.
Fonts: ingemecanica.com; wikipedia.org;
Imatges: grupmav.es; sites.google.com/site/procesosdemanufacturaetitc/; jmcprl.net/, @areametalurgia (web), https://weldguru.com/welding-history/, https://doctorwelding.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada